La teràpia craniosacra és una teràpia manual, no invasiva, que treballa amb la potència sanadora del propi cos. Està indicada per un gran nombre de situacions, des de les de caire més físic, com la recuperació de lesions; a les de caire més psicosomàtic, com les migranyes o les al·lèrgies; passant pel tractament de l'ansietat, l'esgotament o l'insomni. Resulta beneficiosa a qualsevol edat.
En l'enfoc biodinàmic, tot el procés està presidit pel màxim respecte pels ritmes propis de cada individu i s'orienta sempre cap a la salut, a afavorir una distribució equilibrada de la força vital del cos. A partir d'un contacte suau, el terapeuta es presta a l'escolta dels processos intrínsecs de l'organisme i contribueix a despertar els mecanismes de recuperació de la salut que es troben al més profund del nostre ésser.El cos humà: un organisme que respira
Els ossos del crani, el sistema de membranes, el sistema nerviós central, el fluid cerebroespinal i el sacre formen una important infraestructura de fluids i teixits en el nucli del cos que expressa un moviment rítmic. Aquest moviment no està produït per forces externes, sinó per una força inherent al propi cos. L'expressió d'aquesta força, detectable per la mà sensibilitzada, manifesta la salut de l'organisme, segons els principis bàsics de la teràpia craniosacra: la vida s'expressa com a moviment, i existeix una relació molt estreta entre aquest i la salut.
Aquest moviment, que és perceptible per tot el cos, rep el nom de moviment respiratori primari, i és la causa original de l'expressió de vida. Les alteracions del moviment respiratori primari estan en la font de molts símptomes i patologies físiques i psíquiques.
La malaltia: un estat de salut retinguda
Les forces ordenants del nostre organisme actuen de manera constant per integrar les nostres experiències vitals, des de la concepció fins a la mort. De vegades, però, es veuen sobrepassades per la magnitud, l'abast o l'extensió temporal dels impactes externs, siguin físics o emocionals, i aquests queden retinguts en els teixits. El nostre cos, sempre amatent a trobar un nou estat d'equilibri, s'organitza al voltant d'aquest nou element per donar continuïtat a les seves funcions.
Des de l'enfoc de la biodinàmica craniosacra, el que entenem per malaltia no és res més que la salut retinguda en el nucli d'una estructura, habilitada pel propi organisme per tal de fer front a una situació no assimilada o que sobrepassa la seva capacitat d'integració.
El terapeuta: un testimoni del procés de recerca de la salut
La recuperació de l'estat saludable passa pel descobriment de les restriccions i l'alliberament de la salut retinguda.
Això s'aconsegueix seguint les directrius del propi cos, accedint a la saviesa interna de l'organisme. Aquest és capaç de resoldre les situacions d'inèrcia un cop el terapeuta les reflexa, mitjançant el contacte i l'escolta. No hi ha imposició, ni manipulació; només respecte pel propi procés.
Aquest enfoc fa del treball craniosacral una teràpia indicada per a totes les edats i per un gran nombre de condicions, tan físiques com emocionals.
Entre algunes de les condicions que responen favorablement hi ha:
*Al·lèrgies, Sinusitis, Asma, Bronquitis, Hiper i Hipotiroïdisme, Migranyes i Neuràlgies,
*Alteracions i disfuncions articulars (ATM, lumbosacra, atlantoocciptal, etc.), Artritis, Artrosis, Ciàtica, Hèrnies, Lesions esportives,
*Ansietat, Depressió, Hiperactivitat, Estrès, Insomni.
En general, està indicada en el següents processos:
* preparació al naixement.
* durant i després del naixement i durant la recuperació postnatal.
* per ajudar el nounat al principi de la nova vida.
* com a ajuda a les teràpies de la parla i la comunicació i en educació especial, en cas de problemes de parla i aprenentatge, i hiperactivitat.
* en teràpia ocupacional.
* en odontologia.
* en el tractament del dolor crònic.
* per problemes de son, dificultats en els sistema digestiu i pertorbacions orgàniques i del sistema nerviós autònom en general.
* abans i després de la cirurgia per relaxar els teixits i promoure la recuperació de la ferida.
* en el seguiment de processos traumàtics (accidents, caigudes, males notícies).
* en rehabilitació i cures.
* per acompanyar persones que s'enfronten a situacions d'estrès en la vida privada o laboral.
per a la salut i el benestar físic, mental i espiritual.
* per afavorir la relaxació i la regeneració del sistema, en especial en casos d'extennuació.
* per acompanyar els moribunds.